D’ençà fa uns anys que aquest país està anant enrere, quan vaig nèixer, semblava ésser un pais amb una identitat, una cultura i una llengua. La gent estava contenta,  discutiem com anar a la capital de l’estat espanyol a buscar alguna competència, i vaja els trens funcionaven d’alguna manera (ara la renfe és una mena de circ), a la nostra televisió, la nostra segons ells, abans escoltava el català ben parlat, i escoltava el meu president i en podia apendre alguna cosa. 

De sobte tot això m’ha canviat, veig el que anomenen diputats al parlament i no entenc res, no es preocupen en absolut per les necessitats reals de la gent. Fa vergonya veure com tot el que era Catalunya, està deixant d’ésser, ja no és ni un oasi, ni un país de gent treballadora d’identitats molt diferent però integrades.